Cartellisme

El cartell representa una de les formes més característiques de la comunicació visual. El seu missatge, la seva informació, han d' entrar visualment, captar-se al moment; hi ha qui diu que un cartell ha de ser com un cop de puny a la vista. La lectura global del cartell ha de fer comprensible tot el seu significat. El text escrit s' ha de reduir al mínim imprescindible. La resta de la informació l' ha de donar la imatge. L' aparició del cartell en la forma en què actualment el coneixem es remunta al 1870, data en què es van perfeccionar les tècniques de litografia en color, que va possibilitar la seva reproducció en sèrie. El cartell es va reconèixer com una forma d' art viu i els artistes més destacats del moment s' hi van sentir atrets. En podem destacar en Toulouse-Lautrec, en Ramon Casas i,en general,els dissenyadors del modernisme, els noucentistes, cubistes, futuristes,art deco, bauhaus, abstractes,hippies...

La idea
és la imatge que representa millor allò que volem dir amb el cartell. És preferible que en un cartell hi hagi una sola idea i bona, per potenciar més el centre d' interès i que no hi hagi dispersió. El cartell el dissenyem tenint en compte el concepte i l'estètica. El concepte es allò que volem transmetre. L' estètica es com ho transmetem. L' estètica dependrà de la nostra creativitat i s' ajudarà de les diferents tècniques per a fer un cartell. Aquestes tècniques poden ser la composició, l' espai, el color...
La composicióÉs l' organització dels elements de que disposem per al cartell.
Hi ha diversos tipus de composicions com són la simètrica axial o centrada, radial, diagonal, en forma d'ela o angular, circular, centre d'interès i compensació de masses. Segons els esquemes compositius en deduïm l'expressivitat.

Esquemes compositius més freqüents

esquemes.jpg

Expressivitat de la composició

expressió.jpg

Retolació

la lletra de pal sec
Indica actualitat, dinamisme, mecanisme, força, indústria... És funcional i de fàcil lectura.
La lletra romana
Expressa sobrietat, art, classicisme, solera, solemnitat...
La lletra negra
És indicada per ressaltar el poder, la força... o alguna cosa de pes

La lletra fina

Expressa conceptes de suavitat, debilitat, elegància i luxe.

La lletra cursiva

Idea de dinamisme, velocitat, moviment...
LA CURSIVA MAJÚSCULA
És símbol de dinamisme.
LA LLETRA MAJÚSCULA
Es fa servir en titulars, encapçalaments, etc. o per a ressaltar una part del text.La seva lectura és més difícil que la de les lletres minúscules.
La lletra minúscula d' estil romà
Indica conversació, frase, xerrameca...

Igual com els colors, les lletres poden expressar idees o sentiments o reforçar amb la seva forma, contrast o mida, el significat de les paraules.
Hi ha lletres anguloses, gruixudes, massisses i d' altres lleugeres, rodones, suaus. És evident que segons el missatge que vulguem transmetre serà millor aplicar un tipus de lletra que reforci què significa la paraula.
Per exemple, la paraula lluita veurà més reforçat el seu significat si la composem amb majúscules, estil súper negra i tipus pal sec que si la composem amb lletra anglesa.

LLUITA

Lluita

Llenguatge dels colors:
  • El vermell és el més excitant.
  • El blau és un color reservat.
  • El verd és reservat i esplendorós. es el color de l' esperança.
  • El groc irradia sempre en tot lloc.
  • El taronjat és el foc, festa, plaer...
  • El violeta és absència de tensió.
  • L'ocre fosc és càlid i cordial.
  • El blanc és la llum, innocència, pau, estabilitat, calma, harmonia.
  • El negre és l' oposat a la llum, el color de la tristesa, separació, nit, mort i ansietat.
  • El gris és el color que tot ho iguala, també desconsol, avorriment, desànim.
Cal recordar l’expressivitat de colors harmònics / contrastats. (Veure ampliació a l'apartat "color" d'aquest wiki)

La textura
És la qualitat que te la superfície dels objectes i ajuda en l'aspecte decoratiu. S'utilitza principalment com a tractament de fons en el cartell i en el disseny, però també pot tenir entitat pròpia. La textura pot ser bi i tridimensional.


El missatge
Els cartells es poden agrupar segons la finalitat del seu missatge. Poden ser institucionals, de servei públic, d' opinió, comercials, d' imatge de marca, anunciadors d' espectacles (teatre, cinema...), culturals, polítics, festius, etc

L’estil

estils.jpg

Cartellisme
View SlideShare presentation or Upload your own.

AMPLIACIÓ
enllaços
http://www.xtec.es/aulanet/ud/plastica/cartell/ (d'on he extret la major part d'aquesta informació)

cartellisme a l'època de la guerra civil
http://www.xtec.net/~aguiu1/imatges/003/p1.htm