Lectura a través de la forma de les imatges

Aquest esquema et pot servir per estructurar el que observes en una imatge. No sempre disposem de tota la informació per contestar tots els aspectes. Provem-ho amb la galeria de sota.

analisi-1.jpg




Altres estratègies per entendre les arts

Des de Sócrates a Freire, incluïnt pedagogs diversos de diferents àmbits (Naturals, Educació Visual,...) s’han plantejat la eficàcia de construir el coneixement a través de la conversa i de la dinàmica entre pregunta/resposta pertinents que es pugin lligar al discurs argumentatiu. Segons Albert Macaya[1] es poden establir les següents categories:
  • preguntes inicials
Què veiem?, Com ho descriuries?, què et fa pensar?, què et recorda? Com diries que és?,
Són preguntes sonda. Es correspondria al l'anàlisi del pla d'expressió més les impressions inicials)
  • preguntes fonamentadores
Per què ho dius?, En què et bases?, què t’ho fa pensar?, Com podem saber-ho?,
És a dir: Com arribes a aquesta conclusió?. Es tracta de preguntes que fan sortir els prejudicis, o aclareixen dubtes sobre criteris de valor, o fan sorgir exemples. Que et fa pensar que això que fa tothom no pot ser art?
  • preguntes focalitzadores
què creus que diria un científic?, què diria algú d’una altra cultura?, què pensarien sobre això en el segle passat?
Permeten sortir de la situació de prejudici. Primer preguntes com està fet , després quin caràcter té, subjectiu, o expressiu, o el que sigui, i desprésper què. Per exemple si es diu : no és art, busques un enfocament alternatiu: creus que tothom pensaria el mateix?, qui pensaria diferent? (gent d’aquesta, crítics, artistes, experts).
  • preguntes d’hipòtesi
què passaria si...?, qui deu haver decidit tal cosa?, i si passés que...?
Davant d’un retrat: si la dona d’aquest retrat pogués parlar què us diria? Es a dir què és el més destacat del retrat?, per què aquest muntatge és a un museu?, qui ha decidit que és art?, és un valor innovar?


De fet les relacions entre autor obra i receptor no s'esgoten mai i es poden establir moltes relacions i lectures possibles. Som els qui rebem les imatges qui els donem significat finalment. Observa aquest esquema:

interpretació_teoria.jpg



Les arts ens aporten molta informació, coneixement, sensacions, emocions. Tot i que cal saber que no tots veiem de la mateixa manera.
Hi ha moltes lectures possibles, segons els coneixements previs que tinguem de l'època i el context en que van ser produïdes, segons la nostra sensibilitat, la nostra capacitat d'anàlisi, el nostre interés en observar-les, allò que n'esperem quan les observem. Hi ha d'alres elements que determinen què entenem d'una imatge:

Francesc Martínez Berenguer, en aquest article, creu que podem fonamentar la nostra recerca elaborant esquemes conceptuals que tinguin en compte la cosmovisió (visió i interpretació globals del món i l'existència) i els paradigmes (models) de la època que va produir les obres que volguem analitzar en profunditat.

Qui ha produït la imatge? Es tracta d'algú reconegut per fer-ho o d'algú anònim o fins i tot marginal?. Segons Maria Acaso (2009), una metanarrativa vol modificar el nostre coneixement per a que pensem el que els interessa als altres; una micronarrativa vol fer-nos reflexionar i que siguem nosaltres els qui establim un judici sobre el que passa al món. De les imatges més conegudes en podem extreure metanarratives, de les més marginals micronarratives, petites histories quotidianes.

Les imatges produïdes pels éssers humans solen tenir intencions més o menys conscients que participen de la visió de la seva cultura. Resulten interessants recorreguts a través de la historia de les imatges per trobar-ne intencions ocultes com en aquesta exposició feminista. Pot ser podries buscar tu d'altres recorreguts? Què se n'espera dels homes?, i dels adolescents?...

Concepte de cultura
«Cultura és aquesta totalitat complexa que inclou el coneixement, les creences, l'art, la moral, el dret, els costums i altres hàbits i capacitats adquirits per l'home com a membre de la societat», segons Taylor. És el conjunt dels trets distintius espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social i que comprenen, a més de les arts i les lletres, les formes de vida, les maneres de viure junts, els sistemes de valors, les tradicions i les creences. El temps, l'espai, la geografia i els costums, entre altres elements, determinen que cada cultura adquireixi formes diverses.
Aquesta varietat de cultures es coneix com a diversitat cultural. La cultura és inherent a tota comunitat humana i ha de reconèixer-se com a element indispensable en tota política de desenvolupament.

Iconografia
Es tracta del significat simbòlic afegit a molts éssers o bé objectes. A la aquesta pàgina pots trobar alguns significats iconogràfics de temàtica religiosa cristiana: http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/memories/prodriguez/principal.htm
Una altra de diferents iconografies del món: http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/arte/arte/iconogra/ico-enla.htm
Iconografia xilena: http://www.iconografia.cl/pagina_1280.html

Altres procediments de lectura
Propostes reformulades de Maria Acaso



ESCOLTAR LA MIRADA
Web de M Jesús Candau on s'ofereixen recursos per a entendre diferents aspectes de les obres d'art
http://www.iesvirtual.cat/login/index.php?lang=ca_utf8
(podeu entrar com a convidats)
Llicència d'estudis amb eines per millorar la comprensió de les imatges a través d'aplicar processos cognitius: descripció, comparació,...
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200708/memories/1807m.pdf